Laboratori digital
Imposició de díptics, tríptics i quadríptics. Reorganitza les pàgines segons el plegat i genera el full imposat per a premsa.
D'esquerra a dreta del full obert. El PDF ha de tenir 2 pàgines (cara/dors) o bé (pales×2) pàgines individuals.
Text identificatiu que apareixerà al peu de cada full imposat. Útil per identificar el treball en el taller. Si es deixa en blanc s'usa el nom del fitxer PDF.
El full físic que entra a la impressora. Ha de ser prou gran per encabir totes les targetes amb el marge de marques al voltant. Per a targetes A7, sol funcionar bé un A4 o SRA4.
Franja al voltant de la zona imprimible reservada per a les marques de producció. Normalment 10–15 mm. Ha de ser prou gran per encabir les marques sense solapar les targetes.
Espai entre fulletons adjacents al full. Amb 0 mm els fulletons queden tocant-se. Amb valor positiu cada fulletó té el seu propi espai de tall.
Línies curtes als quatre cantons de cada targeta que indiquen on s'ha de tallar. Indispensables per al guillotinat final.
Creus dins un cercle als quatre marges del full. Permeten alinear les capes de color (C, M, Y, K) en impressió òfset.
Indiquen fins on arriba el sagnat: l'àrea de color que sobrepassa la línia de tall per evitar vores blanques. Només visibles si el PDF d'origen inclou sagnat (TrimBox ≠ MediaBox).
Franja de tacons de color i escales de gris al marge del full. L'operador les llegeix amb un densitòmetre per ajustar la densitat de cada tinta.
El sagnat es detecta automàticament des del BleedBox/TrimBox del PDF.
Línies discontínues blaves que indiquen on s'ha de plegar el fulletó. Imprescindibles quan s'entreguen fulls plans que han de ser plegats manualment o en pleguera.
Duplica la separació entre fulletons perquè cada un tingui el seu propi espai de tall independent. Útil quan el guillotinat no és molt precís.
Les marques de plegat indiquen on s'ha de plegar el fulletó amb línies discontínues blaves.
Gira automàticament els fulletons 90° si d'aquesta manera n'hi caben més al full.
Indica com gira la impressora el full per imprimir l'altra cara. Costat llarg: gira per l'eix vertical, el dors queda invertit esquerra-dreta; típic en impressió retrat. Costat curt: gira per l'eix horitzontal, el dors queda invertit amunt-avall; típic en impressió apaïsada o llibrets.
Sheetwise: cara i dors en arxius o passades separades. Tiro-retiro (work-and-turn): tot el contingut en una sola forma; s'imprimeix, es gira el full pel costat (eix vertical) i es reimprès la mateixa planxa → 2 còpies/full. Volteretta (work-and-tumble): igual però girant pel costat curt (eix horitzontal).
Si la cara i el dors no queden alineats a la impressora, ajusta aquests valors en mm.
Correcció horitzontal del contingut al dors per compensar el registre mecànic de la impressora. Positiu = desplaçament cap a la dreta. Normalment entre −1 i +1 mm.
Correcció vertical del contingut al dors. Positiu = desplaçament cap avall.
Reserva una franja a la vora d'alimentació on la premsa agafa el paper. Cap contingut s'imprimirà dins aquesta zona.
La pinça (gripper) és el mecanisme que agafa el full per introduir-lo a la premsa. La vora de pinça queda inaccessible per a la impressió. En premses de gran format (B2, B1), la pinça sol ser la vora superior.
Distància que la impressora necessita per agafar el full de manera fiable. En impressores de gran format, típicament 10–15 mm. Al PDF resultat es mostra com una línia discontínua vermella.
Encabir: els fulletons s'escalen per omplir exactament l'espai disponible. Només reduir: si el fulletó és massa gran es redueix, però mai s'amplia. Sense escalar: mida 1:1 real; error si no cap.
El fitxer s'elimina automàticament després de la imposició.
